HORTA

I

LA SEVA HISTÒRIA

Horta de Sant Joan, és un poble de la Comarca de la Terra Alta al sud de la província de Tarragona. Un meravellós indret de la Catalunya Sud, la Catalunya per a descobrir.

Els rius i barrancs que envolten a la població són de poc cabdal a l’estiu. En èpoques de pluja és una impressionant fotografia. El meu poble està envoltat de muntanyes com la de Santa Bàrbara o la serralada dels Ports (actualment declarats Parc Natural).

És un poble arquitectònicament molt bonic. Els seus orígens es remunten als primers pobladors d’aquestes terres, els Ilercavons. Hi han vestigis romans, àrabs, i templers, entre d’altres. 

La designació del nom del poble a les èpoques medievals era d'Orta, fou al segle XVIII quan apareix com a Horta i al 1919 amb Onofre Pallars es va afegir St. Joan.

Aquesta etimologia, segons T. Fornós, podria tenir origen ibèric, amb el significat de punt enlairat o cim. La "H" pot derivar d’unes terres de cultiu o de Forta en referència a fortalesa. Horta o Orta situada al costat mateix dels Parc Natural dels Ports, és el centre geogràfic de l’antiga Corona d'Aragó, en el tricini del Tossal dels Tres Reis. El seu entorn muntanyós, potent, màgic i sagrat, comporta un culte i atresorament de restes templeres entre les que podem destacar l’església de Sta. Maria i els tipus de casa amb arc ogival a la planta baixa.

Orta o Horta va perdre els seus arxius parroquials i municipals amb les guerres (guerra d’independència, Carlina i Civil)Les poques notícies que trobem estan a l’arxiu de La Corona d'Aragó, Arxiu Històric Nacional, i l’arxiu del Bisbat de Tortosa.

És una de les rutes tradicionals entra Catalunya i Aragó. Banyada pels rius Algars i Canaletes i els seus afluents. Està emplaçada sobre un turó de 543 metres, posició de domini sobre la vall i les zones muntanyoses de l’entorn. Hi trobem la Muntanya de Santa Bàrbara al Nord, i les Roques d’en Benet a l’est (conjunt dolomític). És un territori agrícola de secà amb oliveres (mil·lenàries com el Parot), vinya, cereals i ametlles.

Horta presenta un nucli de carrers concèntrics entorn el punt més alt , el Castell, (actualment allí no existeix cap edificació que representi el nom). Els orígens d’horta no han estat encara avui precisats, hi han vestigis de la presència de jaciments prehistòrics, Ilercavons, (es van trobar monedes d’aquesta època). En l’època romana, horta es trobava prop d’una via secundària que s’apartava de Tortosa i travessava els Ports cap a la meseta. La seva ubicació la va fer indret fronterer en l’època musulmana amb una fortificació probablement amb dependència del Castell de Miravet.

La reconquesta d’horta es situa al 1097, anterior a la de Tortosa, on Ramon Berenguer III en fallir la reconquesta de Tortosa va intentar i aconseguir la d’horta i Miravet. Orta va quedar arrasat i abandonat i va rebre el qualificatiu de "Puig Ventós de la Figuereta" pel fort vent que hi havia.

La primera carta de població d’horta, després de conquerir Tortosa, fou al 1165, donada pel Rei Alfons I i la segona al 1192 per Ponce de Reginaldo de l’ordre dels Templers. Orta fou cedida als Templers al 1177 a perpetuïtat, apareixent la Comanda d’horta de la que depenien Prat de Comte, Bot, Arnes, Farreres i Caseres.

Aquest es un poble de muntanya, avui hi viuen uns 1300 habitants. Està a la part meridional de la Terra Alta, limita amb d'Aragó i forma part de la configuració dels Ports de Tortosa-Beseit. És regat per l'Algars i els seus afluents per una part, i per l’altra pel Canaletes; tots dos afluents de l'Ebre. Es troba sobre un turó a 543 m. sobre el nivell del mar.

Es troba a 40 km de Tortosa, 20 de Gandesa (capital de la comarca), 44 de Móra d'Ebre, 40 d'Alcanyís, uns 100 km de Tarragona per la carretera N 420, direcció Alcanyís. Si busqueu al mapa trobareu el meu poble. 

La natura que envolta el poble, és rica en vistes, però la seva història encara que un poc confusa, també. Horta té

els seus origen a partir del Segle II a C. estava situada en una via secundària Romana que s’apartava de Tortosa i anava fins la meseta (d'Aragó a Castella). Podem suposar l’existència d’un castell sobre l’antic poblat Ibèric. La reconquesta del poble possiblement fou anterior a la de Tortosa. Les cartes de Població, la primera al 1165 i la

segona al 1192. La Comanda d'Horta ( Prat de Comte, Arnes, Bot, Farreres, Caseres), fou cedida a perpetuïtat a l’ordre del Temple per Alfons II al 1177 fins la seva extinció al segle XIV.

El 1340, va sorgir la qüestió de si Horta havia d’estar subjecte als furs i usos d'Aragó, i el rei manifestà que es governés per les velles ordinacions dels temps dels Templers.

Al segle VIII, va caure sota el domini musulmà, i reconquerida pels cristians al segle XII. Jaume I el conqueridor ( 1208-1276 ) va fer diverses estades a la població, deixant constància en el Llibre dels Fets. Del 1317 al 1851 els béns de l’ordre del Temple seran propietat dels Hospitalers. El rei Alfons I li donà oficialment el nom d'Orta. Al 1918 el nom passa a ser l'actual. 

Via Verda de La Terra Alta: Tram en desús del ferrocarril d'Arnes-Lledó al Pinell de Brai, forma part de la línia XV de RENFE de La Puebla de Hijar a Tortosa, del ferrocarril de la Val de Zafan a Sant Carles de La Ràpita. El seu primer tram va entrar en funcionament l’any 1895 el dia 31 de juliol; el segon tram l’any 1939 i el últim l’any 1941. Aquesta línia ferroviària fou tancada l’any 1979. Es interessant recórrer aquesta, ja que ens hi podem trobar bonics paratges passant per 5 túnels i 1 pont. Podrem gaudir de La Fontcalda, dels pobles d'Horta, Bot, Arnes, Pinell de Brai. El tram a recórrer, en bicicleta o caminant, és de 23,664 km. 

La primera carta de poblament d'Horta fou al 1165, a fur de Saragossa, però el 1177 el rei en fa donació a l’ordre del Temple. La primera carta de poblament fou la d'Horta i Bené ( gener de 1165 ); la segona Les cartes del Riu Algars i Batea ( 30 d’octubre de 1181 ); Carta de poblament d'Horta ( 10 de gener de 1191); Cartes de Gandesa ( 13 de març de 1192 i abril de 1194 ); Carta del Pinell ( 1198 ); Batea ( 25 de novembre de 1205 ); Pinell ( 15 de març de 1207 )

Els drets de Ramon de Montcada: Al 1165 es concedeix als pobladors d'Horta i Bene el castell amb la reserva Reial. Al 1166 trobem que el posseeixen Ramon Dapifer o de Montcada i el seu fill. Al 1182 també ostenten drets sobre Part de Comte i la Vall de Valdesa. Ramon de Montcada es aleshores consenyor de Tortosa amb l’ordre del Temple. Pere de Subirats esdevé Castlà d'Horta i vassall dels Mo

Més fotos d'Horta